«Arribaríem a ser alguna cosa. I qui diu alguna cosa també diu algú, tot i que ningú no ho deia en veu alta. Tampoc en veu baixa. Era una cosa que notaves en l’aire, o en el temps, o a la tanca que circumda l’escola, o als nostres coixins o als ossets de peluix que, injustament, després de servir-no...